AUDIOVISUALS

CINEMA SOVIÈTIC:

CONTEXT HISTÒRIC

El cinema soviètic va néixer a Rússia l’any 1917, en un moment molt significatiu per Rússia, ja que havien acabat amb el procés revolucionari que va viure el país durant gairebé vint anys, entre el 1905 i el 1924. La revolució Russa va significar la destrucció d’un gran imperi com va ser l’Imperi Rus, governat per Tsar. 

​

CARACTERÍSTIQUES

• S’evitaven els intertítols als fils per així emfatitzar en la part visual d'aquestes per sobre de la part narrativa dels títols.

• Contraposar dues imatges per a derivar-ne una de tercera.  

• Fugen de l’estil propi de Hollywood tant artificial, per donar una mirada més realista a les seves imatges i amb un to documental.

• El arguments principals son l’exaltació obrera, les temàtiques revolucionàries i el patriotisme. 

• Pel·lícules protagonitzades per massa anònima, sense personatges destacats 

• Corrent en contra de l’ús creatiu del cinema sonor, de fet els principals directors del cinema soviètic van firmar l’any 1928 un manifest assenyalant els perills de que la paraula i els diàlegs esclavitzessin la llibertat creativa del muntatge, postulant un ús antinatural i asincrònic del so. (mut)

• Cinema mut, rebutjaven l’ús del dialeg i sons, per enfatitzar el muntatge, utilitzaven només música de fons.  

• Utilitat: com a obra d’art i espectacle, però sobretot com a propaganda de les seves idees polítiques.  

​

AUTORS

Les figures de Lev Kuleshov, Vsevolod Pudovkin, Dziga Vertov i Sergey Eisenstein són considerats, a part dels fundadors del cinema soviètic, també els primers teòrics del cinema a nivell global. 

• Eisenstein fa el seu primer llargmetratge amb 26 anys, però és el seu segon film, El Cuirassat Potemkin que el condueix a la fama.

• Dziga Vertov és un cineasta d’avantguarda, s’oposa a un cinema dramàtic i literari. Primera peli “L’aniversari de la revolució”. En els primers curts no tenia en compte la continuitat formal, temporal ni lógica, sino que buscava un efecte poètic per impactar els espectadors. El que distingeix a l'obra de Vértov de les citades és la voluntat de realitzar una anàlisi marxista de les relacions socials mitjançant el muntatge

• Lev Vladimirovich Kuleshov va començar a ser director l’any 1917 i va dur a terme “films sense pel·lícula”, eren fotos fixes que demostraven el poder del creador del muntatge. Això últim ho va fer amb un experiment, consisteix en aconseguir infondre força emocional a un únic primer pla inexpressiu d’un actor. Li van encarregar un film comercial, aventurer i amb una història d’amor, “Un cant d’Amor inacabat”. 

• Vsevolod Pudovkin,  s’estrena amb dos curts, “La febre dels escacs” i “ el mecanisme del cervell”. Un any després fa el primer llargmetratge “La mare”. Es basen en narracions individuals i consciència política.

​

PEL·LÍCULES

• Cinema soviètic Oktyabre: Octubre (S. M. Eisenstein, 1928) ​

• Konets Sankt-Peterburga: La fi de Sant Petersburg (Vsevolod Pudovkin, 1927)

• Bronenosets Potyomkin: El cuirassat Potiomkin (Sergei M. Eisenstein, 1925) ​

​

CARTELLERIA​

Una de les àrees més notables van ser els creadors del cartellisme, especialment a la promoció de pel·lícules. Durant la dècada dels anys 20 del segle passat, considerava com l'edat d’or dels pòsters cinematogràfics de la URSS, cap dissenyador gràfic del món podia compararse amb els grans artistes de la unió de repúbliques comunistes.

​

SURREALISME:​​

CONTEXT HISTÒRIC

Corrent cinematogràfic que sorgí a França als anys 20 i hi aplica les tècniques i característiques pròipes del Surrealisme. 

És singular gràcies a l'estètica i la moralitat que proporciona arran la fantasia, l'humor, l'erotisme, la confusió, etc.​

​

Als anys 20 va ser un període d'entre guerres [la Gran Guerra, el Crac...], aíxi que la societat vivia amb seqüeles tant econòmiques com polítiques [crísi econòmica, feixisme...] causant l'inconformisme poblacional, representat artísticament i de manera molt trencadora com les Avantguardes. A nivell espanyol, es viu la Segona República [1931] i per tant també es viu una gran tensió entre "dretes" i "esquerres". ​A més a més, durant aquella dècada es va fer el primer viatge espacial. Paral·lelament, la medicina va viure molts avenços ja que van aconseguir mètodes anticonceptius, antibiòtics i el tansplant d'òrgans.

​​​

CARACTERÍSTIQUES

• De caràcter cubista i dadaista.

• Utilització de temes recurrents: l'erotisme, la sexualitat, el prohibit, l'antifeixisme, la religió, la moralitat, la burgesia.

• Experimenta amb el subconscient, l'irracional, la psicoanàlisi, ataca l'ordre lògic (critica la racionalitat), l'ordre estètic (s'enfronta al “bon gust” burgès) i l'ordre moral (rebutja els valors de la societat burgesa).

• Els objectius del surrealisme eren desconcertar, violentar, provocar i criticar una època, aquest era el repte. Acabar amb la cultura burgesa.

• Trenca amb la narració lineal clàssica, és a dir el relat audiovisual no segueix un ordre cronològic ni racional. Es juga amb la fantasia onírica, es planteja el lliure exercici del pensament. Apareixen imatges insòlites, que manquen de principis estètics i morals, expressen violència simbòlica i/o física i busquen impactar als espectadors. L'argument és secundari.

• Els personatges acostumen a ser capellans, els gossos i els rucs, els pits i les cames femenines, les sabates de taló i el clerical, el fang i la merda, la mort i el sexe reprimit, el desig i l'humor.

• A nivell tècnic recorrien als fosos, accelerats, càmera lenta, unions arbitràries entre plans cinematogràfics i seqüències. Les transicions entre escenes ho fan superposant imatges i la fos en negre o transparent. Es divideixen en actes. La part més il·luminada és el centre de l'escena mentre que les vores del pla estan enfosquits.

​

​OBRES​

• BALLET MÉCANIQUE: És una pel·lícula francesa d'avantguarda, feta, escrita i dirigida pel pintor Fernand Léger en col·laboració amb el cineasta Dudley Murphy. La pel·lícula es va estrenar en una versió de cinema mut el 24 de setembre de 1924, a l'Exposició Internacional per a la Nova Tècnica del Teatre a Viena presentada per Frederick Kiesler. Es considera una de les obres mestres del primerenc cinema experimental. Depenent de l'autor, la pel·lícula ha estat categoritzada com abstracta, dadaista, surrealista i futurista.

​

• L’ÂGE D’OR: L’âge d’or (l’edad d’or) és una pel·lícula francesa surrealista que pertany a la llarga llista de films que han passat a la història del cinema. Va ser creada el 1930 per el director Luis Buñuel i el gran pintor Salvador Dalí just quan Buñuel ja formava part del grup surrealista de París (d’aquí la pel·lícula en francés). És surrealista no sols en la forma externa, sinó en les diferents escenes, en les imatges impactants que sobresalten als espectadors o en les arriscades associacions i metàfores. És, a més i essencialment, una manifestació surrealista en el seu contingut, en el fons, en la mesura en què relata una història d'amor passional que tracta de trencar les barreres que se li imposen. Així mateix, hi ha un rerefons de rebel·lió, revolució i qüestionament de les normes morals i socials molt evident.

​

• UN CHIEN ANDALOU​: Un chien andalou ('Un gos andalús') és un curtmetratge surrealista i una de les pel·lícules més famoses de la història del cinema. Realitzat l'any 1929 per Luis Buñuel, amb guió d'ell mateix i de Salvador Dalí, recrea visions, obsessions, somnis i fantasies pròpies del surrealisme, moviment que, en aquests anys, era sinònim d'avantguarda i prestigi. La producció va anar a càrrec del mateix Buñuel, que finançà el film amb l'aportació monetària de la seua mare.  El film es distribuirà més tard en cercles privats i dins el moviment surrealista, aportant prestigi al seu autor, cosa que li facilità el camí a l'hora de rodar el següent film, L'âge d'or.