PANORÀMIC 2020
El passat dijous 15 d'octubre vam anar per segona vegada al festival Panoràmic de Granollers, ja que l'any passat també vam anar-hi. Encara així faig una breu descripció del que tracta aquest tipus de festival. El festival Panoràmic vol fomentar la investigació a la fotografia a partir del cinema i altres disciplines. Vol crear un espai on les noves dinàmiques associades a les produccions fotogràfiques i cinematogràfiques contemporànies. Volen apostar pel nou llenguatge narratiu tant en el camp documental, com a l'experimental o l'artístic.
Cada any el festival se centre en una paraula com a centre del tema i aquest any la paraula és "l'extimitat". Segons el diccionari: L'extimitat és la paradoxa segons la qual la intimitat perd el caràcter privat per esdevenir pública. És a dir, l'extimitat és això que s'anomena a les coses més intimes que a la vegada són publiques.
Al festival hi havia diverses exposicions de diferents autors i autores. Però nosaltres vam tenir el plaer de tenir la visita guiada a l'exposició de "LAS MUERTES CHIQUITAS". On vam tenir de guia a la mateixa autora, la Mireia Sallarès.
LAS MUERTES CHIQUITAS:
Aquesta exposició ja la vam veure l'any passat quan vam anar al CCCB situat a Barcelona. Realment és com si hagués vist una altra exposició totalment diferent, ja que quan la vam veure l'any passat no tenien cap mena de guia i l'havíem de veure nosaltres sols sense ajuda de ningú. En canvi aquest cop la mateixa autora ens a fet la visita guiada, la Mireia Sallarès.
Aquesta exposició parla dels orgasmes produïts als aparells reproductors femenins. Aquest projecte el va fer a Mèxic, per això el títol d'aquesta exposició és una expressió mexicana: "Las muertes chiquitas". Aquesta expressió fa referència als orgasmes femenins. La Mireia va estar durant quatre anys a Mèxic, preguntant a diverses dones molt diferents i amb situacions molt diverses que quan van tenir el seu primer orgasme, és clar si han tingut cap a alguna vegada. A partir d'aquesta pregunta la dona entrevistada i la Mireia tenen una llarga conversa on estat parlant de molt temes diferents però tots relacionats amb el tema principal, l'orgasme. Una frase que ens va dir la Mireia que se'n va quedar gravada va ser: "Jo no vaig allà amb unes preguntes preparades i amb unes pautes, sinó que agafo la càmera i el trípode, dues cadires i m'hi poso a xerra amb la dona. Fixa't si vam xerra que tots els vídeos junts fan molt més de 100 hores de gravació". Amb aquesta frase vol dir que l'eix principal serà l'orgasme, però a partir d'aquí les dones es relaxaven amb la Mireia i els explicava tota mena d'experiències sexual, i algunes de molt dures.
La frase la qual gira aquesta exposició i també la frase la qual li va dir una d'aquelles dones mexicanes va ser:
"Los orgasmos, como la tierra, son para quien los trabaja."
En la meva opinió aquesta exposició sense la Mireia la vaig veure com si res, però una vegada haver estat amb ella i que t'expliqui moltíssimes anècdotes amb aquestes dones. L'exposició canvia radicalment als meus ulls, és a dir, quan vaig sortir de la xerrada de més de dues hores amb la Mireia em vaig quedar impactat. En veure tot el que podien haver viscut aquestes dones.
.jpg)